skip to Main Content
Crònica Del CVRC – Ciutat De Vila-Seca

Crònica del CVRC – Ciutat de Vila-Seca

Aquesta és la nostra crònica del que va ser un gran dia a l’aire lliure, i lliure sí que estava l’aire, perquè teníem un vendaval de vent del nord … ja sabeu … les bruixes es mouen amb ell

 

Ens aixequem amb un vent huracanat, disposats a tot, no sense abans esmorzar … per allò de que el matí seria intensa …

Lokaku-CVRC2011: Necesario coger fuerzasAquí ens veieu somrients però … no aconseguim menjar. No hi havia manera de que “algú” ens atengués, es veu que “algú” estava ocupat i no va venir. Així que un altre “algú” va dir: al Poliesportiu de Vila-Seca hi ha un bar! i vam decidir que hi podríem matar el “cuquet” que ens matava … Quan equivocats estàvem …

 

 

Lokaku - CVRC: 1, 2, 3, 4, 5 velas

En fi, que vam arribar a la pista. Al sol s’estava calentet i preparem l’espai. La brigada municipal va ser eficient i superdiligente a la instal · lació de l’equip de música, les taules, les cadires … mentre que nosaltres preparàvem tot el material.

 

 

 

Aviat descobrim que no era un bon lloc, que la megafonia de dins del Pavelló on hi havia una gran exhibició de taekwondo es menjava nostre so i ningú s’anava a acostar al final del Pavelló.

4lloc

..
Algun despistat sí que va parar de camí a la piscina, però lluitàvem contra el fred i el Mundialet de Equips de futbol … El temps passava i no venien a veure’ns. Això sí, vienieron els incondicionals i tots els implicats en el premi, fins i tot vam participants de diferents punts del territori (Castelló, València, Reus …) i va arribar el nostre càmera des de Barcelona.

 

 

De sobte, recordem que teníem el millor reclam! … llancem les nostres estels a volar.

Això va ser definitiu. Vam aconseguir captar l’atenció d’alguns que, cansats del taekwondo, es van acostar a veure què passava allà darrera. Mentre rodàvem i ens entrenàvem per a la ronda final, vam atendre als quals van preguntar i els deixem rodar per provar.

 

Lamentablemente, aunque teníamos las placas preparadas, el premio quedó desierto. Lo volveremos a intentar.

Ah! Gràcies a la gran tasca del nostre càmera, al final de la nit vam tenir recompensa 10 segons de glòria …

Conclusions:
  • Sortir “esmorzao” de casa.
  • Fer-se notar més que els del Pavelló del costat
  • Repetir tenint en compte que s’ha après. Però sobretot …
  • Gaudir i comptar amb bons amics. Gràcies: Joan Carles, Montse, David, Albert, Cristina, Miguel, Jose Enrique, Alex, Sergi, Lua, Jordi Pintat … i tots aquells que vau estar virtualment amb nosaltres …

Si voleu veure la galeria de fotos: https://plus.google.com/photos/103942128623860185743/albums/5688170491700946609

 

Back To Top